“No es pot parlar de reduir places legals sense eliminar abans les il·legals”

Com descriuria la situació actual a Mallorca respecte a l'oferta turística il·legal?

Des que vàrem arribar, hem posat en marxa un pla amb quatre eixos: acords amb plataformes digitals, reestructuració del servei d'inspecció i sanció, col·laboració amb els municipis i coordinació amb l'Agència Tributària. Hem dividit la inspecció en dos equips: un controla l'oferta reglada que pot cometre irregularitats i l'altre se centra exclusivament en l'oferta sense cap tipus de títol administratiu.

Quin paper ha jugat l'Impost de Turisme Sostenible en aquest pla?

Ha estat clau. Gràcies a això disposam de 4 milions d'euros per als anys 2025, 2026 i 2027. Amb aquests fons hem reforçat l'equip amb deu inspectors més —fins a arribar a 30—, tècnics jurídics, administratius i un informàtic. També hem modernitzat la feina amb tablets, software i programes per agilitzar la tramitació de sancions. A més, s'han duplicat les sancions, que ara aconsegueixen fins als 80.000 euros. I tot això és necessari perquè hem detectat que entre un 35 % i un 40 % dels anuncis en plataformes corresponen a oferta il·legal.

Quins avanços concrets han aconseguit amb les plataformes i altres institucions?

El primer gran pas és l'acord amb Airbnb: a partir del 15 d'octubre desapareixeran els anuncis que no estiguin a la nostra base de dades. Amb l'Agència Tributària creuam informació perquè les actes estiguin molt ben documentades i resisteixin qualsevol recurs. I amb l'Ajuntament de Palma ja hem començat a treballar conjuntament amb la Policia Local. L'objectiu és estendre aquest model a la resta de municipis.

Quin és l'objectiu central del pla?

Retirar l’oferta il·legal del mercat. Ho feim de diverses maneres: eliminant anuncis, millorant l'eficàcia de l'administració i col·laborant amb els ajuntaments i l’Agència Tributària. Es tracta d'enviar un missatge clar de dissuasió: ja no es pot campar lliurement. Només eliminant les places fora d'ordenació podrem millorar l'oferta legal i exigir-li més qualitat, cosa que permetrà segmentar millor el mercat i atreure un turisme més responsable.

Per què és tan important combatre l'oferta il·legal?

Perquè ho distorsiona tot. Avui molts problemes socials s'atribueixen al turisme: habitatge, consum de territori, mobilitat… i bona part d'aquesta percepció negativa ve de l'oferta sense llicència. Mallorca no té un problema de demanda, sinó de gestió de l'oferta. Si eliminam la il·legal, podrem ordenar la legal, millorar la convivència entre residents i visitants i protegir l'illa com a lloc per viure i com a destinació turística.

Quines dificultats es troben en la pràctica?

N’hi ha diverses. La detecció ha millorat molt, però els procediments administratius són llargs. Per això hem introduït mesures com l’activació del cessament immediat de l'activitat il·legal. Un altre repte és que els qui operen en la il·legalitat són molt ràpids: canvien els anuncis d'horari per esquivar controls. Ara ja no els resulta tan fàcil perquè rastrejam plataformes cada mes. També hem unificat serveis que abans estaven dispersos, cosa que ens dona més eficàcia i agilitat.

Aquest estiu es va parlar de 3.000 inspeccions previstes. Com va el pla?

Segueix en marxa. L'esforç se centra en un 80% en l'oferta il·legal i un 20% en la legal. Cada vegada tenim més unitats sota el radar i més personal per actuar. La prioritat és ser efectius i enviar un senyal clar: s’ha acabat la tolerància amb el frau.

Quin paper tenen els ajuntaments i la ciutadania en aquest control?

La ciutadania és clau: hem llançat una campanya amb el missatge “la millor manera de protegir la nostra cultura és no fer lloguer il·legal”. Tenim un centre d’atenció telefònica que rep més de mil cridades al mes i traslladam aquestes denúncies als inspectors. Amb els ajuntaments treballam perquè la Policia Local col·labori, sobretot l’hora de comprovar que es compleix el cessament de l’activitat i d’aplicar multes coercitives si no és així. Si fa falta, fins i tot podem arribar a la Fiscalia per desobediència.

Com imagina el turisme a Mallorca en deu anys?

Un turisme que convisqui en equilibri amb els residents. No hem d’oblidar que la població de Mallorca ha crescut un 46 % des de l'any 2000 i continuarà creixent. Això suposa pressió, però també oportunitats. M'agradaria un model en què el turisme continuï sent un ascensor social, però dins d'un marc sostenible i diversificat, amb sectors com la tecnologia guanyant pes. El futur passa per gestionar bé la convivència i aprofitar l'activitat turística com a palanca per millorar l'economia de les illes.