Unes illes més unides i resilients gràcies al poder del voluntariat

La sostenibilitat no és només una qüestió de medi ambient o infraestructures: també és una manera de viure. I un dels motors més potents d'aquesta idea és el voluntariat. Si un dia camines per una platja mentre un grup de joves omple bosses de microplàstics, o passes davant d'una escola on s'imparteix una xerrada sobre solidaritat i consum responsable, el més probable és que darrere hi hagi la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears (PLAVIB).

Nascuda el 2006 de la unió de 14 entitats, la Plataforma reuneix avui més de 50 organitzacions i representa prop de 8.000 persones voluntàries. Són perfils molt diferents, procedents de totes les illes, però units per la mateixa idea: donar temps, energia i talent per millorar-ne l'entorn. I aquest és un dels trets més curiosos del voluntariat balear: la varietat. La PLAVIB agrupa entitats ambientals com el GOB, organitzacions socials com Càritas, col·lectius d'inclusió com Amadiba o Joan XXIII, fundacions dedicades a infància i família com Pere Tarrés, i iniciatives sorprenents com Sonrisa Médica, que porta pallassos als hospitals per humanitzar l'espai sanitari.

La Plataforma, però, no és només un paraigua. També és una brúixola. Acompanya entitats que comencen, ofereix formació, crea espais de trobada i garanteix que cada persona voluntària s'incorpori amb seguretat, informació i un programa clar. El seu objectiu és generar un voluntariat de qualitat, no improvisat, que tingui sentit dins un projecte i que proporcioni experiències transformadores a totes les parts implicades. I aquesta rigorositat, curiosament, és un dels aspectes que més sorprenen els que s'acosten per primera vegada: ser voluntari no és “donar un cop de mà un dia”, és formar part d'un ecosistema que funciona amb mètode i cura.

La web de la PLAVIB ho explica sense embuts. Qualsevol persona pot filtrar les entitats per illa, horari, àmbit o perfil per veure quina millor s'ajusta a les seves capacitats i a les seves inquietuds. Hi ha opcions per als que volen actuar al medi natural —reforestacions, neteges de litoral, recuperació d'espais degradats—, per als que prefereixen l'àmbit educatiu o cultural, i per als que se senten cridats a acompanyar col·lectius vulnerables.

Dins aquesta xarxa circulen històries molt curioses. A Mater, per exemple, un grup de voluntaris ajuda al centre especial d'ocupació on —dada sorprenent— es produeixen més de mig milió d'ous ecològics cada any. A Shambhala, joves en risc d'exclusió practiquen arts marcials i fan tasques comunitàries per reconnectar amb el seu entorn. A Sonrisa Médica, els pallassos han aconseguit que centenars de nens hospitalitzats riguin en moments complicats. I al Telèfon de l'Esperança, els voluntaris atenen trucades i xats de joves que necessiten ser escoltats, amb un servei 24 hores que fins i tot ha creat un xat específic per a menors de 29 anys.

El voluntariat també és territori. El GOB, amb més de 50 anys d'història, va néixer de l'amor per les aus, però aviat va entendre que per protegir-les calia defensar aiguamolls, boscos i costa. Avui, les seves activitats de voluntariat ambiental -des de la custòdia del territori fins a la recuperació d'espais com La Trapa- són la porta d'entrada per a centenars de persones que volen tenir un impacte directe a la natura balear.

Un dels papers més importants de la PLAVIB és ser la veu del voluntariat davant de les institucions. Gràcies al seu treball, el 2019 es va actualitzar la Llei de Voluntariat de les Illes Balears per adaptar-la a la realitat del segle XXI. No és un detall menor: aquesta reforma reconeix les entitats com a eix de tota acció voluntària i garanteix drets i deures tant per a voluntaris com per a organitzacions.

La Plataforma participa a més al Fòrum Balear del Voluntariat, al Tercer Sector Social de les Illes i forma part de la Plataforma del Voluntariat d'Espanya, que representa més d'un milió de persones voluntàries a tot el país. Tot això permet fer incidència política, compartir bones pràctiques i mantenir-se connectada amb el que passa fora de l'arxipèlag.

Però si hi ha un element que explica perquè la PLAVIB és clau per a un model de turisme sostenible, és la seva capacitat per generar comunitat. Les illes són un territori fràgil, i el seu futur no depèn només de la gestió de recursos naturals, sinó també de la cohesió social, la participació ciutadana i el compromís col·lectiu. Cada voluntari que planta un arbre, acompanya una persona gran o educa nens en valors sostenibles, aporta una peça essencial a aquest futur.

I així, entre petites accions que moltes vegades passen desapercebudes, el voluntariat va teixint una Mallorca, una Menorca, una Eivissa i una Formentera més humanes, més conscients i més fortes. La PLAVIB és la xarxa que ho fa possible: una plataforma que ordena, forma, inspira i dona veu a totes aquestes iniciatives. Al final, la sostenibilitat no és només un objectiu: és una actitud. I a les Illes Balears, milers de persones ja la practiquen sense esperar res a canvi.