“Instal·lar renovables no és tan difícil com pareix, només s’ha d’explicar bé”

Què és exactament l'IBE i quines funcions exerceix?

L'IBE, l’Institut Balear de l’Energia, depèn de la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia. Ens encarregam d'impulsar tot allò relacionat amb energies renovables a les illes: des del desenvolupament d'instal·lacions fins a l'assessorament tècnic, el foment de l'autoconsum i l'eficiència energètica.

En quin punt es troba ara la transició energètica a les Illes Balears?

Encara queda molt per recórrer. Tot i que s'ha avançat, especialment en l’energia solar, la presència de les renovables just frega el 10% del mix energètic balear. També feim feina perquè la mobilitat elèctrica deixi de ser una cosa exclusiva i es generalitzi.

La solar és la font renovable més estesa a les illes?

Sí, sens dubte. L’energia solar domina clarament. En canvi, pel que fa a l’energia eólica, només comptam amb un parc, el de Milà a Menorca, i hi ha un projecte de parc flotant al canal de Menorca. Però és un camí que encara s’ha de desenvolupar.

Quines fites destacaria en aquest procés?

Una fita clau és l'autoconsum compartit. Des de l'IBE l'estam impulsant perquè les persones que viuen en pisos o de lloguer —que no poden instal·lar plaques solars als seus habitatges— puguin beneficiar-se d'instal·lacions pròximes. És una manera de democratitzar l'accés a l'energia neta.

Quines barreres dificulten encara el desplegament renovable?

Una és la tramitació administrativa, que implica tant el Govern com els ajuntaments. Una altra és la limitació legal del radi d'autoconsum compartit, que actualment és de només dos quilòmetres. Hem demanat al Ministeri que s'ampliï, especialment en un territori insular com el nostre.

Com acostau la transició energètica a la ciutadania?

A través de les oficines de Transició Energètica. Són espais on qualsevol persona pot informar-se —de manera clara i sense tecnicismes— sobre ajuts, autoconsum, mobilitat elèctrica, etc. També hi organitzam tallers sobre eficiència energètica: des de quan és millor utilitzar els electrodomèstics fins al simple gest d'apagar els interruptors.

Ha augmentat l'interès ciutadà per aquests temes?

Moltíssim. Les consultes s'han duplicat respecte a l'any anterior. La gent s'adona que la transició energètica no és només una qüestió d’ecologia, sinó també d’economia domèstica. I en un territori amb tanta pressió econòmica com les Illes Balears, això marca la diferència.

Quina utilitat té l’Atles fotovoltaic que estau desenvolupant?

Aquest projecte permetrà conèixer el potencial solar de cada teulada o de cada finca de totes les illes. Volem que qualsevol ciutadà —o ajuntament— sàpiga, des del seu mòbil, si el seu edifici és viable per instal·lar-hi plaques. Així es podran impulsar mesures concretes, com avantatges fiscals municipals.

Com es pot implicar més els municipis en aquest procés?

Molts municipis ja estan implicats. Però hem de ser més pedagògics i mostrar que instal·lar renovables no és tan complicat. Si, a més, reduïm traves administratives i el desplegament és ordenat, serà més fàcil. Com més a prop estiguem de la ciutadania, més èxit tendrem.

Quin paper juga la digitalització en tot això?

És essencial. Des de l'IBE monitoram totes les instal·lacions d'autoconsum, i treballam en un “portal de la dada” per avaluar quanta energia renovable es genera a cada municipi. Això ens permet prendre decisions amb més eficàcia.

I l'hidrogen verd? Quin potencial té a les illes?

És una tecnologia molt nova, encara incipient, però amb recorregut. No serà una part gran del mix energètic, però sí que pot cobrir usos específics on altres tecnologies no arriben, com ara determinats processos industrials.

La legislació fixa el 2040 com a any clau per deixar enrere els combustibles fòssils. És un objectiu realista?

És un objectiu ambiciós però necessari. Cada vegada veim més naus amb plaques solars, més punts de recàrrega, més conscienciació. Però per aconseguir-ho, també s’han de desenvolupar noves tecnologies i accelerar el desplegament. Les renovables són el futur, i hem de posar els mitjans perquè aquest futur arribi a temps.