“Eivissa és la primera regió d'Espanya que ha eliminat tota l'oferta il·legal”

Què entenem avui per turisme sostenible a Eivissa?

És un concepte que conjuga diverses qüestions. La sostenibilitat, per si mateixa, és abstracta i no ha de servir per asfixiar els sectors econòmics. Però tampoc els sectors econòmics poden actuar al seu lliure albir en una illa amb territori i recursos finits. La clau és afegir factors correctius de sostenibilitat ambiental, econòmica i social a la nostra principal activitat, que és el turisme, perquè pugui perdurar en el temps com a font de benestar.

Quin és el principal repte de l'illa?

Hi ha molts reptes, però gairebé tots beuen del mateix factor: el factor demogràfic. A Espanya es parla de l’«Espanya buidada», però en realitat s’hauria de parlar d'una «Espanya traslladada»: si hi ha zones que es buiden, n’hi ha d’altres que s'omplen. Eivissa és una d'aquestes. Cada any augmenta la població, no només de manera vegetativa, sinó perquè venen persones a treballar i a desenvolupar la seva vida aquí. Això genera tensions en habitatge, mobilitat, aigua, residus i també en la lluita contra l'intrusisme.

En aquesta lluita contra l'intrusisme, com ha ajudat l'Impost de Turisme Sostenible?

Ha estat clau. L’ITS finança una partida de 4 milions d'euros per combatre el lloguer turístic il·legal: dos milions destinats al Consell i dos als cinc ajuntaments. A més, inclou la col·laboració amb plataformes de lloguer com Airbnb, que té el 90% del mercat, així com Booking, Vrbo o Holidu. Amb aquest pla de xoc, Eivissa és la primera regió d'Espanya que ha aconseguit eliminar de les plataformes tots els anuncis que no compleixen la normativa.

En què es tradueix aquesta mesura?

Avui hi ha 2.900 anuncis il·legals menys i 14.500 llits turístics menys que fa un any. Això suposa 2.000 turistes menys de mitjana diària en allotjaments il·legals. Al mateix temps, en l'oferta reglada hi ha 5.000 turistes més al dia. Hem quadrat el cercle: menys pressió humana i més ocupació legal. Això significa que 7.000 persones que abans pernoctaven en allotjaments il·legals ara ja no ho fan. En total, s’han el·liminat un milió de pernoctacions il·legals.

A més de l'intrusisme, també esmentava apectes com l’habitatge, l’aigua i els residus. Quins avanços hi ha?

En habitatge, el Govern balear, que és l'administració competent, fa feina per desbloquejar sòls urbans i per fomentar la col·laboració publicoprivada per construir habitatges a preus taxats. Quant a l’aigua, parlam d'augmentar la capacitat de dessalació i, sobretot, de reutilització. L'any que ve s'instal·laran dues plantes potabilitzadores per reutilitzar aigües depurades i, a més, s'han invertit més de 20 milions, entre el Consell i els ajuntaments, per reduir fuites i augmentar l'eficiència hídrica. En residus, hi ha un procés participatiu obert en què intervenen col·lectius, associacions ecologistes i la ciutadania en general per decidir el model de futur de l'illa, inclosa la incineració dins o fora d’aquesta. I en mobilitat, hem aconseguit dues grans fites: aquest novembre s'estrena un nou contracte de transport públic amb un 50% més de cobertura i dos terços d'autobusos elèctrics, a més de la llei que limita l'entrada de vehicles.

Quin és el següent pas en la lluita contra l'intrusisme?

Ara la idea és obrir una segona fase en la qual hem de parlar de temes com la gestió del repte demogràfic i dels fluxos que incideixen en la generació de residus, la mobilitat, la gestió de l'aigua i la demanda d'habitatge. A més, després d’haver reduït la petjada del lloguer il·legal i reforçar l'oferta reglada, volem comprovar de manera més precisa les dades de les plataformes, detectar xifres falses i ampliar el focus a plataformes més petites. Hem de gestionar no només el turisme, sinó també l'impacte del creixement demogràfic en residus, aigua, mobilitat o habitatge.

Com es coordinen amb els ajuntaments?

Des de la Mesa contra l'intrusisme, creada enguany. És un espai únic i nou a Espanya que reuneix totes les administracions, el sector privat i les plataformes. Gràcies a aquesta feina i a la col·laboració publicoprivada, s'han retirat els anuncis il·legals. Els ajuntaments també reben fons de l’ITS per ampliar plantilla, per contractar equips d'inspecció, per a les aplicacions de les noves tecnologies… sempre sota la coordinació del Consell.

Vostè ha defensat que és millor regular que prohibir. Com es tradueix això en la pràctica?

Hauria estat fàcil culpar les plataformes de tot, però això no hauria resolt res. El que hem aconseguit ha estat fruit dels acords, no de prohibicions. El mateix passa amb el Pla Territorial Insular: regula els usos turístics al camp després de més de 40 reunions amb associacions i col·lectius. Ara estam redactant el PIAT, que marcarà l'ordenació turística de zones madures i activitats. Regular és més complex d'explicar i no dona titulars immediats, però és molt més eficaç.

Quin model turístic li agradaria veure a Eivissa d’aquí a cinquanta anys?

Un sector orgullós de si mateix, que generi ocupació i riquesa, i que sigui sostenible en el temps. No es tracta de viure uns anys fent caixa i després rebentar el sistema. Es tracta que el turista que ve tengui una experiència satisfactòria i que el resident visqui en equilibri, sense mancances i sense culpar el turisme. Cal gestionar els problemes estructurals, perquè no venen només del turisme, sinó de la falta de polítiques a llarg termini.