Medi Ambient
El projecte LIFE aplica dades del SOCIB i la participació ciutadana per protegir la costa
Joaquín Tintoré dirigeix el SOCIB, una infraestructura científica pionera en l'estudi de la mar i la seva interacció amb la costa. Amb més de 20 anys d’investigació sobre la fràgil línia litoral de les Balears, lidera el projecte LIFE Adapt Cala Millor. En aquesta entrevista explica com la ciència, la participació ciutadana i la governança poden salvar les nostres platges en temps d'emergència climàtica.
Què és el SOCIB i quina funció té?
El SOCIB és el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears. Observam i preveiem com es comporta la mar i com interactua amb la costa. Això és essencial per entendre l'impacte del canvi climàtic, sobretot en una mar com la Mediterrània, que és semitancada i està escalfant-se més ràpid que els oceans. Analitzam la temperatura superficial de la mar i la freqüència de fenòmens extrems com temporals i onades de calor, que estan sent cada vegada més intensos. També treballam en aspectes operatius, com la seguretat marítima o la resposta davant d’abocaments, i proporcionam eines per a la presa de decisions a les administracions locals, estatals i europees.
Quina diferència hi ha entre el clima i el temps, i per què és rellevant?
És clau entendre aquesta diferència: el clima és la mitjana del temps i marca, per exemple, quina roba guardam dins l'armari. El temps, en canvi, és el que decidim posar-nos cada dia segons les condicions. Aquesta distinció és fonamental per analitzar els impactes del canvi climàtic a mitjà i llarg termini, però també per gestionar fenòmens meteorològics extrems com DANAS o temporals, que tenen efectes immediats en les nostres costes.
Com afecta el canvi climàtic a les nostres platges?
L'escalfament de la mar és evident: aquest estiu hem tingut temperatures entre tres i cinc graus per damunt de la mitjana. Això afecta directament els ecosistemes marins i també la morfologia de les platges, que pateixen més erosió i canvis en la direcció de l'onatge. Tot això obliga a repensar com adaptam les nostres platges a aquests nous escenaris.
Què s'està fent a Cala Millor?
Fa més de 20 anys que treballam allà. Vàrem començar després dels temporals de 2001 amb un programa de seguiment juntament amb l’IMEDEA, els ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç i les associacions hoteleres. Avui, Cala Millor s'ha convertit en un referent internacional. Gràcies a aquest coneixement previ, Europa ens va concedir el projecte LIFE Adapt Cala Millor. Estudiam l'impacte de l'augment del nivell de la mar i els temporals a la platja seca (on es col·loquen les tovalloles) i a la platja submergida (on l’arena es desplaça i s'acumula a l'hivern). Part del treball consisteix a entendre com funciona aquest sistema i quines mesures poden ajudar a la seva resiliència.
Quin paper té la ciutadania en aquest projecte?
Fonamental. Un dels eixos del projecte és la governança multinivell, que implica científics, tècnics municipals, arquitectes, economistes, associacions hoteleres, col·legis i la societat civil en general. Més de 50 entitats hi estan involucrades. No es tracta només de ciència; es tracta de generar consens social per prendre decisions compartides i eficaces. Això és el que aconseguim amb LIFE Cala Millor.
Quines mesures concretes d'adaptació s'estan aplicant?
La més emblemàtica és la reculada del passeig marítim en determinades zones i la recuperació de sistemes dunares. També es plantegen reformes urbanístiques que permetin que la platja evolucioni de manera natural. L'objectiu és protegir tant la platja seca com la submergida i garantir que hi hagi una “reserva d’arena” tant davant com darrere del litoral.
Com s'equilibra la sostenibilitat amb el turisme?
La sostenibilitat ha d'entendre's com l'equilibri entre allò ambiental, econòmic i social. Durant molt de temps es va prioritzar l’aspecte econòmic sense tenir en compte els límits ambientals. Avui sabem que això és inviable. Necessitem indicadors ambientals al mateix nivell que els econòmics o socials. A Balears, per exemple, no tenim un sistema de seguiment de platges com els Països Baixos, que mesura l'evolució de la línia de costa cada 50 metres des de fa un segle. Nosaltres vivim també de la mar i de les nostres platges, així que necessitam aquest mateix nivell de coneixement per adoptar decisions ben fonamentades.
Què pot passar si no actuam a temps? I com seria Cala Millor el 2050 si s'apliquen les mesures adequades?
Això podria respondre-ho millor d’aquí a dos anys. Però si no actuam, perdrem platja seca i això tendrà conseqüències econòmiques i socials. Però som en el bon camí. A partir del projecte LIFE, esperam tenir una proposta clara de reordenació de la costa, protecció de l'ecosistema submergit, recuperació dunar i una urbanització adaptada al clima. Si ho aconseguim, Cala Millor no només s'adaptarà, sinó que servirà de model per a altres platges urbanes d'Europa.
Més actualitat
Notícies i articles sobre Turisme Sostenible
