“La sargantana abans era impossible no veure-la al camp o a la ciutat, però avui gairebé ha desaparegut”

Què representa la sargantana per a Eivissa i Balears?

La sargantana és un símbol de l'illa que va més enllà. La gent sempre ha viscut amb ella a prop: abans era impossible sortir al camp o passejar per la ciutat sense veure’n cap, perquè era present en tots els hàbitats. Aquesta proximitat es reflecteix en relats, dibuixos, objectes de decoració o records que s’enduen els turistes. Però a nivell de biodiversitat és encara més important: és l'únic vertebrat terrestre realment autòcton; ja era aquí abans de l'arribada dels humans. És, a més, una espècie que ha sabut adaptar-se a tots els canvis, ocupant un paper ecològic insòlit. La nostra sargantana pol·linitza flors, s'alimenta de fruits i dispersa llavors. De fet, hi ha plantes que no podrien reproduir-se sense ella. Per tant, si la sargantana desapareix, algunes espècies vegetals també ho faran.

Quina és la situació actual?

Fins a principis dels anys 2000, la situació era excel·lent. Tot va canviar quan, al voltant de l’any 2002 o 2003, es van introduir serps amb oliveres provinents de la península per a jardineria. Van arribar tres espècies, però sobretot una, la colobra de ferradura, és la que està provocant una autèntica catàstrofe. Avui ocupa el 90% de l'illa i en aquest territori ha provocat la desaparició total de la sargantana en zones rústiques. Això ja passa en més del 60% del territori: quan surts al camp ja no en veus ni una. Només en queden petits reductes en algunes àrees urbanes i en una petita franja de l'illa on encara conviuen totes dues espècies, però tot indica que la sargantana acabarà desapareixent allà també, perquè les serps la tenen com a font principal d'aliment. La situació és tremendament greu.

I com era abans d'aquesta invasió?

Abans de l'arribada de les serps, la sargantana era omnipresent. Era impossible sortir al camp o a la platja i no veure’n desenes d'exemplars. La seva densitat era altíssima, n’hi havia milers per quilòmetre quadrat. Fins i tot t'acompanyaven mentre berenaves al camp o la platja i intentaven robar-te l'entrepà. Avui, tot això ha desaparegut. Allà on arriba la serp, la sargantana no té escapatòria: mai no ha tengut un enemic natural a l'illa, no ha desenvolupat mecanismes de defensa ni de fugida, i és extremadament fàcil de caçar. Durant uns anys varen poder conviure, però la situació actual és que, en poc temps, la sargantana acabarà desapareixent.

Parlam d'un risc d'extinció real?

Sí, absolutament. En el 60 o 70% del territori d'Eivissa ja no hi ha sargantanes. Podrien quedar poblacions en entorns urbans, on la densitat de serps és una mica menor, però fins i tot en llocs com Jesús, la ciutat d’Eivissa o Santa Eulària ja se’n veuen, cosa que indica que la invasió és molt forta i no hi ha enemics naturals capaços de frenar-la. A Formentera l'estratègia és distinta: allà sí que s'està intentant arraconar la serp perquè la sargantana pugui recuperar terreny. Però, a Eivissa, l'escenari és molt complicat.

Per què és tan difícil controlar aquestes espècies invasores?

Perquè arriben per culpa de controls que no són efectius. El lliure mercat i l'entrada de mercaderies a través dels ports es duen a terme amb una regulació molt feble. Ningú comprova què hi ve dins d’una caixa de plàtans de Costa Rica o dins d’una olivera provinent de la península. I, quan un animal arriba a un ecosistema nou sense depredadors naturals, és molt fàcil que s'expandeixi. A vegades passa el contrari: hi ha espècies invasores que no aconsegueixen adaptar-se i desapareixen soles, però aproximadament un 10% aconsegueix establir-se i convertir-se en plaga. Ja va passar a Eivissa als anys 70 amb la processionària del pi, i de nou als anys 2000 amb la seva arribada a Formentera. Amb les serps ha passat el mateix.

Quin paper han tingut els projectes finançats amb l'Impost de Turisme Sostenible?

Han estat essencials. Tant l'intent de control a Eivissa com el de recuperació a Formentera no serien possibles sense l’Impost de Turisme Sostenible. La immensa majoria del pressupost prové d'aquí, perquè amb les aportacions ordinàries de les administracions seria impossible sostenir aquests programes. A Eivissa, així i tot, els resultats no són suficients: l'espècie continua desapareixent a gran velocitat. És molt dramàtic veure com se'ns escapa del territori sense poder aturar-ho. Fa falta més finançament i, sobretot, un pla d'actuació clar i coordinat que digui exactament què s’ha de fer i com podem col·laborar.

La sensibilització ciutadana també juga un paper important?

Sí, des del primer moment. La gent s'ha implicat moltíssim. Hi ha plataformes ciutadanes que fan costat al COFIB, reparteixen paranys i organitzen formacions. A més dels paranys oficials —milers— finançats amb l’ITS, n’hi ha almenys tres o quatre vegades més instal·lats per particulars. La societat civil està treballant intensament per intentar salvar la sargantana, i això ha estat fonamental.

Com imagina el futur de la sargantana a Eivissa?

M'agradaria pensar que serem capaços de mantenir una població mínima viable i que, d’aquí a 20 anys, tornarem a veure sargantanes al camp. Però som cada vegada més pessimista. Pot ser que aconseguim salvar l'espècie en si, però no totes les subespècies i varietats dels illots. La colobra de ferradura sap nedar i ja ha arribat a alguns illots de Mallorca i d’Eivissa. Si continua colonitzant-ne més, acabarà amb subespècies endèmiques que no podrem recuperar mai. Hem arribat tard, o hi estam arribant tard, i la situació pot ser encara pitjor que l’actual.