“Amb petits gestos podem conservar la tradició”

Quan va començar la teva relació amb la moda?

Des de petita vaig tenir molt clar que volia dedicar-me a això. Sempre ho he vist a casa amb la meva padrina, que cosia, i li vaig demanar que m'ensenyés a fer crotxet i ganxet. Jo jugava amb la seva roba, amb la de la meva mare… em vestia amb el que trobava i m'ho prenia com un joc. Amb els anys ho vaig anar tenint cada vegada més clar, encara que mentre estudiava tenia el dubte de si seria capaç d'aconseguir-ho o no. Però no em plantejava fer una altra cosa, així que vaig seguir endavant.

Durant la carrera vares tenir l'oportunitat d'aprendre a Roma i a Porto. Què et varen aportar aquestes experiències?

Sortir de l'illa i de la meva zona de confort va ser un pas important. Em va ajudar a obrir la ment, a aprendre d'altres persones i cultures. Però també em va fer connectar més amb casa. Cada vegada que torn, sent que aquí hi ha les meves arrels, la meva cultura. Mallorca té qualque cosa que et marca, i això és el que vull conservar i reflectir en la meva feina. Sortir m’ha fet créixer, i no dubt a tornar-ho a fer, però sempre torn perquè això és casa.

Com influeix Mallorca en la teva manera d'entendre la moda?

És clau. Quan ets a fora, te n’adones del valor que té allò nostre. Tenim una cultura molt marcada i crec que és important potenciar-la. Tot i que el món de la moda avança ràpid, amb noves tecnologies i tendències, la meva idea és fer avançar també l'illa des de la seva identitat pròpia. Créixer sense perdre qui som.

La teva col·lecció “Relíquies de família” recupera teixits antics. Què volies contar amb ella?

Volia rescatar teixits tradicionals de Mallorca i donar-los un gir contemporani. És una manera de conservar el que ens defineix i traslladar-ho al present, al dia a dia. Vaig utilitzar teixits reciclats de la meva família, i cada disseny està inspirat en aquestes arrels. El nom ve d'aquí: vaig imaginar un bagul ple de peces que són com relíquies familiars. No vaig trobar cap altre nom que ho digués millor i d’una manera senzilla.

Pot la moda ajudar a preservar el patrimoni tèxtil de l'illa?

Crec que sí. Si recuperam aquests teixits que a vegades tenim guardats sense saber què fer-ne —llençols, cortines, teles antigues— i els donam una nova vida, mantenim viva aquesta essència. Amb petits gestos podem preservar la tradició i dur un bocinet de Mallorca amb nosaltres, encara que siguem lluny d’aquí.

Notes un major interès en aquesta moda local amb arrels?

A poc a poc, sí. No tothom està conscienciat, però almenys en l’àmbit de la moda cada vegada hi ha més interès. Encara queda molt per fer, però confii que aquest camí anirà guanyant força i serà més reconegut tant aquí com fora.

Ara estudies un màster de Disseny Digital i 3D. Què aporta aquest enfocament a la teva feina?

Molt. Em vaig endinsar en el món 3D perquè crec que és una manera d'unir la tecnologia actual amb la tradició artesanal. Amb el disseny digital pots crear col·leccions de manera virtual i només produir-les quan saps que hi ha una demanda real. Així s'evita generar residus i es produeix només el que es consumirà. És més sostenible, més conscient i permet aprofitar al màxim els teixits. Crec que aquest és el present i el futur de la moda.

Creus que la tradició i la tecnologia poden conviure en la moda?

Totalment. Requereix feina i recerca, però és possible. Dissenyes digitalment, veus el producte i, si t'agrada, es confecciona a mà. Així es manté la qualitat i el valor de l'artesania, cosa que la moda ràpida no fa.

Quins són els principals reptes d'aquesta manera de fer moda més sostenible?

El principal repte és el cost. Vivim en un món molt ràpid, acostumat a la moda ràpida, on es valora més el preu que la qualitat. Però produir amb materials sostenibles i de manera artesanal implica més temps i recursos. Tot i això, crec que cada vegada més gent s’adona que és millor consumir menys, però millor.

Has treballat dues vegades amb el dissenyador David Catalán i has assistit a la Fashion Week de Milà. Com va ser aquesta experiència?

Va ser increïble. En aquesta segona etapa vaig fer feina en la col·lecció d'estiu “PROBLEMS” i vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la Fashion Week de Milà com a part de l'equip. És una experiència que no oblidaré mai. Veure la moda des de dins, en un entorn tan exigent, és molt diferent. Per a algú que està començant des d'una illa petita, arribar-hi és un gran pas.

Com valores les oportunitats per a dissenyadors emergents a Balears?

Hi ha molt talent, però falta visibilitat i suport. Existeixen algunes plataformes, però encara en fan falta més. També necessitam esdeveniments que connectin el disseny local amb el mercat global. Com que som en unes illes, costa més fer-se lloc, però amb confiança i col·laboració entre dissenyadors, artesans i empreses, es pot anar avançant.

Quin paper té el consumidor en tot això?

És clau. No es tracta només de vendre, sinó d'explicar què feim i per què. Si el consumidor entén el valor del producte, hi dona més suport. Necessitam aquest suport del públic local per poder créixer.

On et veus d’aquí a deu anys?

No tenc una resposta clara. M'agradaria continuar aprenent i creixent amb cada experiència. Tant de bo pugui arribar a tenir una marca pròpia consolidada, però tot al seu temps. El més important és continuar avançant, a poc a poc.