“Volem acostar la mar a la gent, però també la gent a la mar”

Què és Arrels Marines?

Arrels Marines és una associació sense ànim de lucre fundada l’any 2020 a Pollença. Som una entitat de conservació marina, tot i que també amb un fort component social i comunitari. La majoria de persones que formam part de l'associació som d'aquí, de Mallorca, concretament de Pollença i Alcúdia. Això ens dona un vincle molt arrelat amb la mar.

Com va néixer la iniciativa?

Va néixer bastant lluny d'aquí, a Indonèsia. Alguns de nosaltres treballàvem en projectes de conservació allà. Ens encantava el que fèiem al tròpic, però un dia ens vàrem demanar per què no fèiem això mateix a casa. En investigar quins projectes de conservació marina hi havia a les Balears, vam veure que no existia res semblant al que teníem en ment. Així, vàrem decidir tornar i crear Arrels Marines. Jo vaig tornar al febrer de l’any 2020 i, poc després, va arribar la pandèmia. Va ser un “perfect timing”.

Què significa per a vosaltres reconnectar amb les arrels marines?

Tot i que visquem en unes illes, ens hem adonat que estam molt desconnectats dels ecosistemes marins i de les espècies que els habiten. Jo mateix, que som de Pollença, ho veia: a tothom li encanta anar a la platja, a la Cala Sant Vicenç, però la majoria no és conscient de la bellesa que hi ha davall de l'aigua. Una de les nostres motivacions principals és acostar la mar a la gent, però també la gent a la mar. Per això, totes les nostres activitats inclouen una part pràctica: ficar-se a l'aigua i veure in situ el que hi ha, que no sempre és bonic.

Quin paper té la comunitat local en els vostres projectes?

La comunitat és un pilar fonamental. Quan vam fer la primera replantació marina l’any 2022 a Alcanada, vàrem dissenyar el projecte perquè la gent pogués ajudar-nos des de l'inici: recollint fragments de posidònia, caracteritzant el fons o fins i tot participant en les tasques de replantació. El mateix passa ara a Cala Murta. I després, quan la plantació està feta, promovem la custòdia marina: la gent que ha participat sent aquest espai com a propi, i és molt més fàcil que el protegeixi des d'una perspectiva totalment diferent.

Com plantejau l'educació en temps de crisi ecològica?

Intentam evitar el paternalisme de “nosaltres ho sabem tot i venim a explicar-ho”. El que volem és fomentar un pensament crític a partir de dades objectives i experiències pràctiques. Per exemple, quan duim un grup a l'aigua els diem: estam fent un projecte de replantació, però per què creis que és necessari? Què ha passat per arribar a aquesta situació? A partir d'aquestes preguntes, la gent comença a reflexionar i a generar el seu propi pensament crític.

Quins són els vostres projectes principals ara mateix?

En tenim tres. El primer és Racons marins, que inclou les nostres estacions de replantació marina, com les d’Alcanada i Cala Murta. Són espais de restauració, però també d'educació: allà hi duim escoles i adults a participar en tallers, des de plantació fins a fotografia submarina, acostant la ciència a la comunitat.

El segon és Capficats, la nostra part més activista. Els impactes que pateix la mar estan molt relacionats amb el model socioeconòmic de les illes. Per això organitzam activitats comunitàries que van des de la mobilitat sostenible fins a propostes polítiques. Sempre amb un component festiu: reivindicar també pot ser divertit.

El tercer és U Nord Blau, que feim juntament amb Save the Med. Té un enfocament proteccionista en les aigües de Pollença i Alcúdia, amb una forta tasca científica i comunitària. Recol·lectam informació per al futur pla de gestió de les badies, en col·laboració amb administracions locals, autonòmiques i estatals.

Com es fa una replantació de praderies marines?

Partim de fragments de posidònia que es desprenen per temporals o, sobretot, a causa del fondeig d'embarcacions. Avaluam la seva viabilitat i els fixam al fons amb diferents tècniques. Dues d'elles estan desenvolupades pel nostre equip científic, juntament amb un escultor local, utilitzant materials de l'illa, com el marès o la ceràmica. Plantam els fragments en parcel·les d'un metre quadrat, amb vint fragments cadascuna, i després en monitoram l'evolució per veure quina tècnica funciona millor i en quines condicions.

Estau tenint bons resultats?

Encara és prest, perquè la posidònia creix molt lentament, però a Alcanada, dos anys després, tenim una taxa de supervivència del 85%. És molt més del que esperàvem i molt esperançadora. Així i tot, continuam investigant i explorant amb altres plantes marines.

A més de la conservació, promoveu activitats com les bicicletades. Què cercau amb elles?

Les bicicletades formen part de Capficats. Són una reivindicació totalment festiva per recuperar espais públics que durant anys s'han cedit als cotxes. Volem fomentar una mobilitat més sostenible i amable. N’hem fet ja sis, amb gent de totes les edats, i el suport ha estat espectacular.

Teniu també un programa de ràdio, Cafè i biodramines. Què significa per a vosaltres?

Sí, a l'octubre comença la cinquena temporada. Inicialment, no teníem clar si llançar-nos-hi, però ha estat un èxit. Ens ha donat alegries, ha duit noves persones a l'equip i ens ha permès aprendre d'experts en molts temes. És un espai de converses relaxades sobre assumptes que afecten les illes, com si estiguéssim prenent un cafè en un bar.

Quina importància donau a fer feina amb nins?

És essencial. Treballam amb escoles, però també fomentam la intergeneracionalitat. Volem recuperar els sabers de la gent gran, com els pescadors, que coneixen tècniques i llocs únics. A més, no podem esperar que els nins resolguin en el futur els problemes creats per generacions anteriors. No seria just traspassar-los aquesta càrrega. També s’ha de treballar amb adults, que són els qui avui poden tenir impacte sobre l'entorn.

Què us ha aportat l’Aliança Mar i Terra?

És un projecte compartit per set entitats, cinc de terrestres i dues de marines. No és fàcil, perquè cadascuna té el seu enfocament, però està resultant molt enriquidor. Ens ha permès aprendre i plantejar projectes conjunts amb una visió transversal: en una illa no es pot entendre la terra sense la mar, ni la mar sense la terra.

Si algú vol col·laborar, com ho pot fer?

Estam encantats de rebre a tothom. Tenim l’oficina al Port de Pollença, oberta a tothom, i també se'ns pot contactar a través del web o de les xarxes socials. Allò important és que, qui senti inquietud per la mar, s'acosti: sempre hi ha maneres de participar.

Com imagines el futur de la mar balear?

M'agradaria que fos com fa 100 anys, tot i que pot ser una cosa utòpica. Però, si reduïm els impactes, la natura té una capacitat de resiliència enorme: ens sorprendria la capacitat que té de recuperar-se i de tornar a florir. Potser no tornem un segle enrere, però sí que podríem recuperar l'estat de fa 50 anys, que tampoc estaria malament.