“El model hídric anterior estava esgotat: ara apostam per sostenibilitat i eficiència”

Com descriuria la situació actual de l'aigua a Balears?

Ens trobam en un moment complicat dins d'un cicle de sequera que ja s'està prolongant. L'última gran sequera va ser el 2016, i l'anterior, el 2000-2001, així que llavors van passar uns 15 anys. Ara només duim deu anys i ja es nota una sequera important. És fruit, creim, del canvi climàtic. Actualment algunes masses d'aigua estan en mínims històrics. La situació és delicada, però controlada gràcies a la incorporació de recursos no convencionals com la dessalació, que ja forma part del sistema.

Hi ha zones en alerta o motiu de preocupació entre la ciutadania?

Utilitzam el pla de sequera de 2017 com a instrument de control, encara que l’estam actualitzant per incloure nous índexs relacionats amb l'escassetat, no només amb la pluviometria. Avui dia, només una unitat de demanda —el Pla de Mallorca— està en alerta, mentre que la resta del territori està en prealerta. Formentera, que depèn completament de la dessalació, està en normalitat. Encara que estam en el moment més crític del cicle hídric —finals d'estiu—, la situació està continguda i no preveiem talls de subministrament.

Quin paper està jugant la dessaladora d'Alcúdia a la Badia de Palma?

Prioritzam la dessalació per protegir els aqüífers. No només tenim al 100% la planta de Palma i la d'Andratx, sinó que també tenim la d'Alcúdia al seu màxim rendiment. Encara que la seva capacitat és limitada (14.000 m³), serveix zones com Pollença i Platges de Muro, i part del cabal es desvia cap al sud, connectant amb la xarxa en alta a Consell per reforçar el subministrament a la badia de Palma. Són quantitats petites, però importants per a l'equilibri del sistema.

Quines zones estan més afectades per l'estrès hídric?

Les més afectades són les que no estan connectades a la dessalació. El Pla de Mallorca, per exemple, s’abasteix únicament d'aqüífers, i pateix tant per la baixada de nivells com per la mala qualitat de l'aigua. Allà hi trobam contaminacions naturals (clorurs) i per nitrats. A la zona costanera del Llevant, on hi ha molta pressió turística, el problema és la intrusió salina. I la Serra de Tramuntana, que depèn de fonts, quan no plou, queda sense aportacions. A més, la geologia amb guix genera problemes de sulfats. És una combinació complexa.

Com està afectant el canvi climàtic a la gestió de l'aigua?

El canvi climàtic ja és una realitat. Les temperatures están entre 1,5 i 2 graus per damunt de la mitjana històrica, ho veim mes a mes. Això fa que la humitat del sòl baixi molt i augmenti la demanda hídrica, sobretot en regadius. A més, encara que plou el mateix en volum anual, la forma ha canviat: són pluges torrencials que provoquen escorrenties i no recarreguen els aqüífers. No es tracta només de quant plou, sinó de com ho fa, i això complica la planificació hídrica.

Han quedat curtes les infraestructures davant l'augment poblacional i turístic?

Sí, hi ha hagut una manca de previsió. Les xarxes es van començar a desenvolupar als anys seixanta sense tenir en compte l'eficiència, pensant que els recursos naturals eren abundants. Es va anar creixent sense control i ara tenim infraestructures envellides i amb moltes pèrdues. És clau invertir en renovar xarxes i també en el tractament d’aigües residuals, per poder regenerar aquesta aigua i retornar-la al cicle. Cal redefinir el model amb inversions sostingudes, que ens permetin compatibilitzar la demanda amb els recursos naturals, sumant dessalació i regeneració.

Quins avanços hi ha en reutilització de l'aigua?

Per primera vegada, amb fons ITS, s'ha activat un programa específic. A Eivissa hi ha projectes a Santa Eulària, Sant Antoni, Ses Païsses i Sant Josep; a Menorca as Migjorn i Maó-Es Castell; i a Mallorca treballam a Binissalem, millorant les llacunes de recàrrega. Avui, a Mallorca reutilitzam un 30-32% de l'aigua; a Eivissa i Menorca només un 4%. També s'impulsen iniciatives agrícoles com la bassa de sa Rota a Eivissa o projectes a Sant Lluís i Ciutadella. Però el repte continua sent connectar les plantes depuradores —que són a la costa— amb les zones interiors que més ho necessiten.

Quin paper tindrà la digitalització en aquest nou model hídric?

És essencial. Saber en temps real l'estat dels aqüífers, els torrents, les captacions i els consums ens permet diagnosticar i planificar. Tot el que deixam de perdre és aigua recuperada, i això passa per tenir dades. En aquesta legislatura hem mobilitzat 6 milions des de la Direcció General només per a digitalització, i amb els ajuntaments superarem els 10 milions. És una aposta clara per l'eficiència.

És optimista respecte al futur hídric de les illes?

Sí, ho som. Hem dissenyat un pla d'inversions a llarg termini. És cert que els projectes necessiten el seu temps, perquè han de passar filtres ambientals i tècnics. Però ens trobam en una transformació de model. L'anterior estava esgotat i ara apostam per sostenibilitat, eficiència, regeneració i dessalació. Hi ha un canvi de mentalitat social: sabem que sense aigua no hi ha vida. I tot el nostre futur —social, econòmic i ambiental— depèn de protegir aquest recurs tan valuós.