“Magaluf ha d'apostar per la qualitat en tots els nivells”

Quina intervenció s'està duent a terme al Passeig Marítim de Magaluf?

S'acaba de finalitzar la fase I i està previst començar la fase II al novembre. Les obres consisteixen en la remodelació total del passeig existent i dels carrers que donen accés a aquest. Les tasques inclouen la renovació dels paviments, el muret perimetral, la il·luminació, la xarxa de baixa tensió, el subministrament d'aigua potable i d’aigua regenerada, la xarxa contra incendis, el sistema de drenatge d'aigües pluvials i residuals, així com el mobiliari urbà, les plantacions, la jardineria i les xarxes de videovigilància per al control dels usuaris.

Quines necessitats van impulsar aquesta remodelació?

La remodelació respon a diverses necessitats: l'obsolescència dels materials de l’actual passeig, que tenen més de vint-i-cinc anys d'antiguitat; la voluntat d'incorporar un disseny més actual, fresc i acollidor; i la necessitat d'ampliar el la reduïda amplària del passeig, cosa que no ha estat autoritzada físicament. A més, es pretén renaturalitzar la platja mitjançant la incorporació de jardineria a la zona d’arena, utilitzant espècies pròpies de la ribera mediterrània, així com la creació de dues dunes artificials.

Ja s'ha inaugurat la primera fase, quin balanç en fa fins ara?

Els usuaris estan satisfets amb el resultat final. Després de set mesos d'obres —amb les incomoditats que això comporta—, els comerciants finalment han pogut reobrir els seus negocis al públic. Bars, restaurants, hotels, així com residents i turistes en general, ens han fet arribar les seves felicitacions per la feina ben feta i per haver complert els terminis previstos. Per tant, el balanç és molt positiu.

Una de les claus del projecte és la integració paisatgística. Com s'ha buscat que el passeig vagi d'acord amb l'entorn natural?

S'ha plantejat l'estratègia d'integració paisatgística sobre la base de sis punts. S'han utilitzat materials naturals com la pedra per al paviment, i s'ha reduït al mínim el mur de la vorera, dotant-lo d'una base en forma de greca i una coronació corbada i clara, que crea un disseny càlid adaptat a l’arena. La vegetació inclou agrupacions de palmeres i arbusts de la ribera mediterrània, regats amb aigua de pluja recollida al passeig o amb aigua regenerada. Sota el passeig s'ha desenvolupat un sistema per recollir, emmagatzemar i tractar les aigües d'escorrentia, que s'aboquen a la mar mitjançant dos torrents naturals i una conducció artificial. A més, s'han instal·lat rentapeus que utilitzen aigua del nivell freàtic, evitant el consum d'aigua potable i la pèrdua d’arena. Finalment, s'han creat dues dunes artificials que recreen la formació natural de la platja.

Es parla de "renaturalització del litoral". Quin tipus de vegetació s'ha plantat i per què s'ha optat per espècies autòctones?

S'han plantat palmeres de nova aportació (Washingtonia robusta) i s'han traslladat algunes de les existents (Phoenix dactylifera), variant l'espècie perquè les Washingtonia no pateixen atacs del morrut vermell. A les dunes s'hi han plantat Ammophila arenaria, Asteriscus maritimus i Juniperus phoenicea subsp. turbinata; i a les zones arbustives, Tamarix ramosissima i Elymus farctus. S'ha optat per espècies autòctones per la seva elevada adaptació a l'entorn litoral i el seu baix requeriment hídric.

El projecte inclou innovacions com l'ús d'aigua regenerada per a regadiu o dutxes amb aigua freàtica. Quin paper juga la sostenibilitat hídrica en aquest passeig?

Des de l'inici del projecte es van tenir molt en compte les necessitats d'estalvi d'aigua potable, cada vegada més escassa. Per això, s'han instal·lat rentapeus alimentats amb aigua del nivell freàtic, situada sota l’arena i de naturalesa salada, extreta mitjançant bombes. A més, el passeig recull aigües superficials —de pluja, de neteja del carrer i de regs ocasionals— i les condueix a dos grans dipòsits situats durant la primera fase. Des d'allà, passen per decantadors que en fan un primer tractament abans d'abocar-les, ja netes, als dos torrents existents, la qual cosa beneficia directament les aigües de la platja de Magaluf. En cas de no disposar d'aquesta aigua recollida, el sistema de reg de les plantacions utilitza aigua regenerada.

S'ha esmentat que la transformació busca "un Magaluf per a tots". Com s'equilibra l'ús turístic amb l'ús ciutadà?

L'equilibri entre l'ús turístic i ciutadà només es pot aconseguir a través de la qualitat, en majúscules i en tots els nivells. La qualitat en el disseny urbà impulsat per aquest projecte implica, alhora, una millora en l'oferta turística, de restauració i del petit comerç. Una cosa du a l'altra i no poden entendre's per separat. En millorar l'entorn urbà, millora també el perfil del visitant, i amb això s'eleva el nivell de vida dels residents, afavorint que tornin a gaudir de la platja, el passeig i la seva oferta associada.

El projecte està cofinançat per fons europeus Next Generation i per l’ITS. Què ha suposat aquesta injecció de fons per fer-ho realitat?

El finançament dels fons europeus Next Generation i de l’ITS ha estat la palanca imprescindible per fer realitat el projecte. L'Ajuntament de Calvià aporta l'ímpetu, la capacitat executiva, els seus tècnics i el personal, però sense aquesta ajuda exterior no seria possible abordar un volum tan elevat d'obra pública. Cal tenir en compte que el municipi és molt extens, amb més de divuit nuclis urbans i més de cinquanta-quatre quilòmetres de costa.

Quines mesures es prendran per minimitzar l'impacte en comerços i turisme?

Per minimitzar l'impacte en comerços i turisme s'aplicaran mesures similars a les de la primera fase: calendari d'obertures i tancaments dels negocis afectats, comunicació contínua sobre les afectacions de l'obra, manteniment —en la mesura que sigui possible— d'accessos a guals i passos per als vianants, il·luminació provisional de seguretat, instal·lació de malles d'ocultació i sistemes de reg per controlar la pols, emmagatzematge de materials en ubicacions externes, neteja diària dels itineraris per als vianants i coordinació amb les línies de transport per informar de possibles alteracions.

Com veu el futur de l'evolució de la convivència entre residents i el model turístic a Magaluf?

Ho veig positiu, sempre que es mantingui la qualitat en tots els seus aspectes. Des del punt de vista del disseny urbà, és fonamental continuar invertint en la rehabilitació dels espais públics i en la millora de les xarxes de serveis. És necessari ampliar les actuacions en zones que encara no han estat suficientment tractades, així com actualitzar aquelles que ja van ser millorades però que, amb el pas del temps, requereixen modernització i adaptació als nous estàndards de qualitat urbana i mediambiental.