“Tenim l'obligació moral de no oblidar els aturats de llarga durada”

Com valora actualment la situació de l'ocupació a Balears?

Ara mateix tenim una situació pràcticament de plena ocupació, perquè creim que tothom que vol treballar ho pot fer. Igualment, ens preocupa l'atur residual, especialment entre les persones amb més dificultats, com els aturats de llarga durada. Quatre de cada deu formen part d’aquest col·lectiu, i per això, des del SOIB, hem posat en marxa un pla de seguiment intensiu amb entrevistes, formació, acompanyament i atenció personalitzada per facilitar la seva inserció laboral.

Quines són les prioritats per millorar l'ocupabilitat?

La nostra prioritat és mantenir la plena ocupació, però sense oblidar els col·lectius més vulnerables: joves, dones, víctimes de violència masclista, majors de 45 anys i persones amb discapacitat. Estam preparant el Pla d'Ocupació de Qualitat 2026-2028, basat en cinc eixos principals: el seguiment intensiu dels aturats de llarga durada; la formació contínua i la qualificació en sectors emergents —com la digitalització, l’economia verda o els serveis sociosanitaris—; la diversificació del model productiu per reduir l'estacionalitat; l’atenció a col·lectius vulnerables mitjançant programes específics; i l’impuls d’una ocupació estable i digna. Volem contractes més duradors, salaris justos i condicions que garanteixin la conciliació. En definitiva, una ocupació de qualitat a les Illes Balears.

Un dels projectes ITS de 2018 fomentava l’ocupació de llarga durada. Quin balanç fa d'aquest tipus d'iniciatives?

Els projectes parlen per si sols. Per a nosaltres són molt valuosos, i els resultats n'avalen la seva utilitat. Qualsevol projecte ha de ser avaluat, perquè només així pot qualificar-se com un èxit o un fracàs. Aquesta avaluació constant és la que ens permet millorar.

El 2025 es va implantar el Pla SI, que segueix uns objectius similars. Quins resultats està donant?

El Pla de Seguiment Intensiu va començar com un projecte pilot amb l'objectiu de realitzar mil diagnòstics i 600 entrevistes. El 31 d'agost ja havíem superat aquestes xifres: 1.119 diagnòstics i 743 entrevistes personalitzades, és a dir, un 123 %, per damunt de la previsió. Si tenim en compte també les entitats del tercer sector, els resultats són encara millors. La nostra previsió és tancar l'any amb unes 2.500 persones ateses. L’objectiu és que tots els aturats de llarga durada tenguin un diagnòstic i un itinerari personalitzat, perquè tenim l'obligació moral de no oblidar aquestes persones amb experiència. No s’ha d’esperar que venguin a demanar ajuda; hem d'anar-les a cercar i acompanyar-les en el seu procés de reinserció.

Per què és tan important reactivar aquestes persones?

Perquè són essencials. No es tracta només d'un problema econòmic: moltes d'elles han perdut competències, contactes i confiança. Deixar-les enrere seria perdre capital humà molt valuós. Per això, a més del Pla SI, hem llançat una convocatòria de xec formació que permet accedir a cursos de diversos àmbits com la construcció, les noves tecnologies, l'economia verda o l'atenció a la dependència. L'objectiu és que puguin reciclar-se, canviar de sector i recuperar l’autoestima. No és suficient dir que “les hem d’ajudar”, sinó que els hem de donar eines i acompanyament real.

Quins factors influeixen en el fet de caure en l'atur de llarga durada?

Són diversos: el baix nivell de qualificació, el desajustament formatiu, els canvis tecnològics, l’edat, les responsabilitats familiars, la discapacitat o els problemes de salut. També hi influeix l'estacionalitat del mercat laboral balear. Amb el temps, les persones es desconnecten del mercat, perden contactes i actualitzacions, i això dificulta el seu retorn. Una persona de 45 anys està en la seva plenitud de capacitats, però el sistema moltes vegades no ho veu així, i això s’ha de canviar.

Quines són les claus per reincorporar-los al mercat laboral?

S’han d’aplicar estratègies personalitzades, escoltar les empreses i adaptar la formació a la demanda real. Apostam per la formació dual, per aprendre mentre es treballa i per incentivar la contractació. Per exemple, amb el programa Joves Qualificats finançam durant un any el salari i la cotització de joves contractats per autònoms. També impulsam mesures de conciliació i reforç de l'autoestima. Allò essencial és que sàpiguen que comptam amb ells i que volem que tornin.

Quin paper tenen les entitats socials en aquest procés?

Són fonamentals. Mantenim una col·laboració estreta entre el SOIB, el Govern, els consells insulars, els ajuntaments, les empreses i les entitats del tercer sector. Són les que estan sobre el territori i coneixen millor les necessitats dels col·lectius més vulnerables. La seva proximitat permet que els programes arribin realment on més es necessiten.

Quines noves línies d'actuació es plantegen?

Llançarem una segona fase del Pla SI, una nova convocatòria de Qualificats dirigida a joves i sèniors, programes duals de formació i ocupació, contractació pública amb criteris socials a través dels ajuntaments i de les entitats del tercer sector, i incentius a la contractació estable en empreses privades. També continuarem amb els programes SOIB Jove, SOIB Dona i SOIB Impulsa, que substitueixen l'antic SOIB Reactiva, adaptats al context actual de plena ocupació. Volem continuar oferint formació contínua i fomentar sectors estratègics que garanteixin estabilitat.

Com imagina el futur laboral de Balears?

Som optimista. Estam a prop de la plena ocupació, però el repte és consolidar un model basat en la qualitat i la diversificació. Volem contractes estables, salaris dignes i condicions laborals d’acord amb el nivell econòmic de les illes. Hem de reforçar l'atenció als col·lectius més vulnerables perquè ningú no quedi enrere, i continuar apostant per sectors emergents com la digitalització, l'economia verda o els serveis sociosanitaris. En definitiva, feina estable i de qualitat per a tothom.