“La Xylella no es pot erradicar, hem d’aprendre a conviure amb ella”

Com et vares involucrar en l'estudi de la Xylella a Balears?

Vaig començar al Laboratori de Sanitat Vegetal de les Illes Balears fent pràctiques i després em varen oferir continuar en aquest projecte subvencionat per l’ITS. En concret, vaig fer feina en el lot número 6, centrat en analitzar la dinàmica estacional dels símptomes i els nivells d'infecció en tres cultius: olivera, ametller i vinya.

Per a qui no la conegui, què és exactament la Xylella fastidiosa?

És un bacteri que viu al xilema de les plantes. No es veu directament, però provoca símptomes similars a una sequera o a deficiències nutricionals, per això és difícil de detectar a simple vista.

Per què és tan perillosa per als cultius de Balears?

Perquè obtura el xilema i impedeix el pas de l’aigua. I aquí moltes plantacions no es reguen ni reben atencions regulars. En aquests casos, el bacteri s'instal·la i s'expandeix amb facilitat, provocant la mort progressiva de l'arbre.

Com pot un agricultor identificar si el seu cultiu està afectat?

En l’ametller, les fulles s'assequen a partir de les puntes, amb un halo groguenc. En la vinya, aquest halo pot ser vermellós o groc segons la varietat. També hi ha símptomes com branques seques, fulles caigudes que deixen el pecíol sec (com un escuradents), o zones verdes aïllades entre el teixit sec. En l’olivera, l'assecat és similar.

Què fa que sigui tan difícil de combatre?

Avui dia no hi ha cap producte que penetri al xilema i elimini el bacteri. Per això, no la podem erradicar. La clau és mantenir les plantacions en bon estat, amb reg, fertilitzants i podes. En cultius ben gestionats, la malaltia avança molt més lentament.

I aquestes van ser algunes de les principals conclusions del projecte?

Sí, encara que el projecte va durar tres anys, que és poc temps per a un bacteri com aquest. Vàrem analitzar diversos bancs de germoplasma amb nombroses varietats d'ametller, vinya i olivera. En l’ametller, per exemple, la varietat ‘Vairo’ va mostrar una baixa afectació, fins i tot després de diversos anys. Però també vàrem observar que factors externs —clima, maneig, etc.— hi influeixen molt.

El canvi climàtic pot estar afavorint l'expansió de la Xylella?

Sí. El fred intens pot eliminar el bacteri, però amb els hiverns tan suaus com els que estam tenint, no assolim les temperatures necessàries per frenar-lo.

Has esmentat abans el reg i la fertilització, com influeixen exactament?

Molt. Les plantacions ben regades i abonades pateixen menys la malaltia. Totes poden infectar-se, però en una parcel·la ben cuidada la progressió s'alenteix molt.

Llavors, hem d'assumir que conviurem amb la Xylella?

Exactament. A Balears estam ja en fase de contenció, no d'erradicació. A Amèrica fa molts anys que conviuen amb aquest bacteri. Cal canviar el xip: les plantacions ja no duraran 40 o 50 anys. Tocarà reemplaçar els arbres a mesura que vagin morint.

Quina utilitat pràctica tenen aquests estudis per a l'agricultor?

Moltíssima. Ajuden a decidir quines varietats plantar i com gestionar-les. A més, es pot actuar sobre el vector principal de la malaltia, l'insecte Philaenus spumarius, aplicant tractaments específics.

Com va ser col·laborar amb altres institucions científiques en aquest projecte?

Va ser molt enriquidor. La meva part n’era només una fracció. Hi varen participar institucions com el CSIC de Còrdova, i cadascuna en va abordar un enfocament diferent. La col·laboració va ser clau per afrontar un problema tan complex des de diferents disciplines.

Quines línies de recerca haurien de desenvolupar-se ara?

Una línea molt interessant seria analitzar la genètica de les varietats menys sensibles. Si s’identifiquen gens clau per a la resistència, es podria treballar en programes de millora per obtenir cultius més resilients davant la Xylella.