“Aquest descobriment pot canviar el relat sobre la història de Mallorca”

Què s'ha trobat exactament en aquesta darrera campanya a Son Fornés?

Durant tres mesos hem duit a terme una eliminació selectiva de la coberta vegetal que ocultava una part molt àmplia del jaciment. Aquesta vegetació feia almenys un segle que cobria estructures que, encara que no estaven enterrades, sí que eren invisibles fins ara. En eliminar-la, han aflorat elements arquitectònics clarament visibles. Fins al moment coneixíem els 3.300 m² excavats i museïtzats, però ara hem descobert un jaciment espectacular, amb una monumentalitat sorprenent.

I què us du a pensar que podria tractar-se d'una de les ciutats romanes perdudes, com Tucis o Guium?

No hi ha epigrafia que ho confirmi, però sí indicis sòlids. A les Balears, un dels grans reptes de l'arqueologia ha estat sempre localitzar aquestes dues ciutats citades per Plini el Vell. Durant anys es va especular amb Petra, basant-se en molt escassa documentació epigràfica, però mai en restes arqueològiques de pes. El que hem trobat ara a Son Fornés té entitat suficient: la planificació urbana visible, les teulades de teula, els materials de construcció… Tot encaixa amb els trets propis d'una ciutat romana. No ho podem afirmar encara, però les dades arqueològiques apunten clarament en aquesta direcció.

Fins ara, què se sabia realment sobre aquestes ciutats?

Sabem allò que ens diuen les fonts clàssiques. Plini el Vell les esmenta com a llocs que van obtenir el dret llatí. Però això és tot. És com amb moltes ciutats bíbliques: les fonts les citen, però s’han de trobar arqueològicament. A les Balears ens falta aquesta peça. Sabem que varen existir, però no on eren ni quin aspecte tenien. I aquí és on l'arqueologia pot marcar la diferència.

Per què seria tan important per a l'arqueologia balear poder localitzar una d'aquestes ciutats?

Seria fonamental. Perquè la història s'enriqueix quan pot traduir-se en fets materials. En aquest cas, ens permetria entendre millor com es va aplicar el dret llatí i com es va produir la integració de les Balears en el món romà. Ara mateix només tenim els noms; tota la resta depèn del que poguem trobar sota terra. I això només ens ho pot donar l'arqueologia. És una oportunitat única per comprendre el paper que va jugar aquesta illa en aquell moment històric.

Quin equip ha participat en aquesta intervenció i amb quina metodologia?

Inicialment, l'equip era reduït. Vàrem fer una feina de prospecció superficial i de neteja forestal, amb molta cura de l'entorn natural. Érem unes vuit persones, entre professionals i voluntaris, que són molt importants a Son Fornés. Al juliol s’hi va incorporar l'equip estable de la Universitat Autònoma de Barcelona, que codirigeix el projecte, amb sis o set persones més. En total, vàrem arribar a ser unes 15 o 20 persones.

Què és el que més us ha sorprès de tot el que heu trobat?

Sens dubte, la monumentalitat del jaciment. Moltes vegades el que trobes en superfície són només fragments de ceràmica que et fan intuir que hi ha alguna cosa enterrada. Però aquí no: els murs són visibles. Hi ha estructures ciclòpies, amb blocs de fins a dos metres i mig. És impactant veure aquesta manera de construir —tan característica de Balears— en un context que sembla clarament romà. A més, és possible que a davall hi hagi restes encara més antigues, de l'assentament talaiòtic original de fa 3.000 anys. Però la densitat de materials romans trobats en superfície deixa clar que aquesta va ser la seva època de màxim esplendor.

Què faria falta ara per confirmar si és realment una ciutat romana?

Hem d'excavar. Només l'excavació ens dona context: dates, ubicacions precises, capes d'ocupació. El que veim actualment és un palimpsest de materials de diferents èpoques mesclats a la superfície. Hem trobat objectes metàl·lics, ceràmiques, morters de construcció… però sense excavar, no podem ordenar-ho ni datar-ho amb precisió. Una excavació estratigràfica ens dirà exactament què va passar i quan.

Ja s'està plantejant una excavació a fons?

Sí. Estam en converses amb les administracions, perquè aquesta troballa supera de molt l'abast del projecte quinquennal que teníem planificat. És un descobriment tan rellevant que creim que mereix un esforç addicional, i feim feina perquè es pugui dur a terme pròximament.

Aquest descobriment canviaria com contam la història de Mallorca?

Totalment. Si es confirma que és una ciutat romana, suposaria un canvi enorme en el relat. És un d'aquests moments en què la història i l’arqueologia s'alineen. Duim anys parlant d'aquestes ciutats sense proves materials. Ara podríem tenir-les davant.

Aquesta troballa coincideix amb el 50è aniversari de les excavacions a Son Fornés. Quina valoració en feu d'aquesta trajectòria?

És una trajectòria excepcional. Son Fornés és un dels pocs jaciments on s'ha treballat de manera contínua durant mig segle, sobretot en Prehistòria. Comptam a més amb l'únic museu monogràfic de Prehistòria balear. Però volíem tancar aquest cicle amb una visió més àmplia del jaciment: conèixer els seus límits reals, la seva evolució en època romana, i adaptar-ho al seu futur com a parc arqueològic. Just per això vàrem fer aquesta intervenció enguany, i els resultats han estat fins i tot més prometedors del que imaginàvem.

Pensau que l'administració apostarà per aquest nou repte?

Vull pensar que sí. En una comunitat tan rica com Balears, no hi ha excuses per no invertir en cultura. Un parc arqueològic com el de Son Fornés és una inversió de futur: aporta valor al turisme cultural, fomenta un turisme no depredador més conscient i genera beneficis per a la societat balear. Creim que és el tipus de turisme pel qual tots volem apostar.