“La majoria de cambreres de pis pateixen dolors osteomusculars molt sovint”

Com va sorgir la idea de posar en marxa aquest projecte?

En la convocatòria de fons de l’ITS vàrem veure que hi havia espai per a projectes de recerca, i vàrem pensar que era el moment adequat. Des d'Atenció Primària rebíem contínuament cambreres de pis amb problemes de salut, tant en temporada com fora d'ella. Ja havíem fet un estudi previ a s'Arenal, i amb la sensibilitat que existia cap a aquest col·lectiu vàrem decidir presentar un projecte més ambiciós, que abastés les tres illes i amb el màxim rigor possible. Finalment, va ser seleccionat i el vàrem poder posar en marxa.

Quins eren els principals objectius?

Tenia tres objectius molt clars. El primer, generar coneixement sobre els problemes de salut d’aquest col·lectiu i omplir el buit que existia. El segon, posar en marxa una intervenció complexa, preventiva, que abordàs tant l’aspecte físic com el psicològic i cercàs millorar la seva qualitat de vida. I el tercer, retornar a la societat allò après: difondre els resultats entre les pròpies treballadores, entre els professionals de la salut i entre la societat en general.

Quin tipus d'estudis es van realitzar i quantes treballadores vare participar?

Vàrem començar revisant tota la literatura existent i, després, vàrem realitzar un estudi exploratori qualitatiu amb cambreres de pis, però també amb un comitè d'experts que incloïa metges, sindicalistes, governantes, empresaris, membres de l'associació de kellys… Amb tota aquesta informació, vàrem dissenyar un estudi descriptiu molt més ampli. Hi varen participar 1.043 cambreres de pis seleccionades aleatòriament, una mostra representativa de les Balears. Després s’hi varen sumar unes 1.080 més en la fase d'intervenció. En total, més de 2.000 treballadores varen passar pel projecte, cosa que el converteix en el major estudi sobre aquest col·lectiu que s'ha fet fins ara.

Quines dades us varen impactar més?

Moltes. De mitjana, feien 18 habitacions i 45 llits al dia. Un terç descrivia la seva feina com a molt estressant, encara que un 25 % també la veia satisfactòria. La dada més repetida va ser el dolor: el 68 % patia dolor lumbar, el 60 % dolor en braços i mans i el 55% en la zona cervical. És a dir, la majoria patia problemes osteomusculars freqüents, que afecten el seu rendiment i la seva qualitat de vida. També vàrem analitzar el consum de fàrmacs, l’ús de serveis sanitaris, els nivells d'estrès… Tot això ens va servir per dissenyar la intervenció posterior.

En què va consistir aquesta intervenció?

Era molt completa. Incloïa nou visites: algunes individuals, com una primera llarga amb la infermera coordinadora; una altra amb fisioterapeutes per abordar el dolor i les postures; i sessions grupals amb psicòlegs especialitzats en estrès laboral. També hi havia sessions centrades en la dieta i els hàbits saludables, i activitats comunitàries com passejos o aquagym en piscines municipals. Volíem dotar-les de recursos i capacitats durant l'hivern, perquè poguessin afrontar millor la temporada turística següent.

Quins resultats vareu obtenir?

Aquí ens vàrem trobar amb un problema: la COVID. La intervenció va començar a finals de 2019 i als tres mesos va arribar el confinament. Molts hotels no varen obrir o varen tenir temporades molt curtes, i això va impedir comprovar realment l'impacte en el dolor o en la qualitat de vida. Sí que vàrem veure millores en alguns indicadors, com la predisposició a deixar hàbits tòxics o a seguir dietes més saludables, però no vàrem poder demostrar de manera concloent els efectes en el dolor crònic o l’estrès. Així i tot, l'estudi descriptiu previ va ser tota una fita: mai no s'havia fet un assaig clínic específic per a cambreres de pis.

Quina valoració varen fer les treballadores que van participar?

Es varen sentir molt agraïdes. Deien que era un luxe tenir una hora i mitja amb una infermera o un fisioterapeuta dedicats només a elles. Fins i tot les del grup de control, que no havien tingut la intervenció completa, varen rebre una versió reduïda perquè no volíem que es quedassin sense res. Moltes ens varen dir que, per fi, algú es preocupava per elles. Era just que un projecte de turisme sostenible les tengués en compte.

A l'estudi també s’hi va abordar l'impacte psicològic de la feina.

Sí, perquè encara que valoren aspectes positius com l'horari seguit o la companyonia, totes coincideixen que la sobrecàrrega és enorme. Haver de fer moltes tasques repetitives, sense poder decidir l'ordre de les habitacions o com afrontar imprevistos, genera estrès laboral. Això afecta no només físicament, sinó també psicològicament. Per això hi vàrem incloure psicòlegs especialitzats en estrès i salut laboral, que els varen oferir pautes per gestionar millor aquestes situacions.

Creu que aquest model pot aplicar-se a altres sectors?

Els problemes osteomusculars són comuns en moltes tasques repetitives i feixugues. El difícil és incorporar aquest tipus de programes dins l'horari laboral, perquè la pressió és molt alta. Però creim que l'experiència pot servir de guia per a altres sectors. A més, des d'Atenció Primària hauríem d'integrar més activitats preventives, no només tractar els problemes quan ja són greus.

Després de tot el recorregut, què diria que aporta aquest projecte?

Sobretot, aporta un coneixement científic sòlid i visibilitat per al col·lectiu. Hem publicat onze articles, dues tesis doctorals i hem presentat resultats en congressos nacionals i internacionals. Crec que ha deixat una base important perquè es puguin dissenyar polítiques i programes de millora que es podrien aplicar també a altres sectors o gremis.