Control espècies invasores a zones humides de Balears

Què és exactament el COFIB i com ha evolucionat des de la seva creació?

El COFIB va néixer l’any 2004 com un consorci entre la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i la Fundació Natura Parc, amb l'objectiu de recuperar la fauna silvestre. Amb el temps, però, ha crescut molt. Avui dia no només s'ocupa d'animals ferits, sinó també del control d'espècies exòtiques invasores, de la gestió de tortugues marines i de moltes altres àrees vinculades al medi ambient. Tot això ha estat fruit de les demandes de la Conselleria i l'evolució de la feina durant aquests 20 anys.

Què entenem exactament per “espècie exòtica invasora”?

Es tracta d'una espècie que, introduïda —de manera intencionada o no— en un nou territori on no és pròpia, genera alteracions en la biodiversitat local. No només té efectes a nivell mediambiental, com el desplaçament o la desaparició d'espècies locals, sinó també impactes econòmics, sanitaris o fins i tot en l’agricultura i la ramaderia. Tècnicament, no és el mateix una espècie introduïda que una invasora: la primera pot no causar danys, mentre que la segona ja ha demostrat tenir un impacte negatiu sobre la biodiversitat local.

Quines són les espècies invasores més problemàtiques actualment a Balears?

Des del COFIB ens centram sobretot en animals i una mica de flora. Parlam d'ofidis com la serp de ferradura o la serp d'escala a Eivissa i Formentera. A Mallorca hi tenim casos com l'os rentador, la vespa carnissera asiàtica (vespa velutina), la cotorra grisa, la cotorra de Kramer, o fins i tot peixos com la carpa. En l'àmbit dels insectes també hi ha espècies rellevants. La llista és llarga, però aquestes són les que més preocupen ara com ara i en les quals més recursos s'inverteixen.

Quin impacte real tenen sobre la nostra biodiversitat?

A les illes, les espècies locals són més fràgils perquè han evolucionat aïllades durant milers d'anys, sense competència ni depredadors naturals. Això les fa més vulnerables. Per exemple, la sargantana pitiüsa és molt confiada i no té mecanismes de fugida, perquè no ha tingut depredadors. Quan s'introdueix un depredador com una serp, no té eines per defensar-se. Això genera extincions locals i alteracions greus en els ecosistemes.

Com arriben aquestes espècies i per què s'expandeixen tan ràpid?

Algunes arriben de manera natural, com pot passar amb una branca flotant, però això és anecdòtic. Avui dia la majoria arriben per acció humana. De vegades es compren com a mascotes i després s'escapen o s'alliberen. Altres vegades venen ocultes en mercaderies, en plantes, dins la terra o fins i tot en materials de construcció. Importam moltíssimes coses del continent i, amb això, entren espècies sense adonar-nos-en. Una vegada aquí, si troben un ecosistema favorable sense depredadors, s'expandeixen amb rapidesa.

En el cas de l'os rentador, quins problemes ha generat a Mallorca?

És un animal que no existia en la nostra fauna. És un animal oportunista, s'alimenta de tot: fruita, carronya, escombraries… Té una alta taxa de reproducció i no té depredadors ni competidors naturals aquí. Això li permet adaptar-se molt bé i causar problemes: en agricultura, atacant horts; i en biodiversitat, depredant ous, ocells, amfibis… Pot provocar desaparicions locals d'espècies autòctones que no estan preparades per afrontar un mamífer així.

Un altre cas és el de la tortuga de Florida. Quina és la situació?

És una espècie molt comuna com a mascota des de fa anys. S'ha alliberat o s’ha escapat i ara és present en zones humides de Mallorca, Menorca i en alguns punts d'Eivissa. És molt territorial, gran i agressiva. Competeix directament amb la nostra tortuga d'aigua, la tortuga d'estany, que és més petita i menys resistent. Li guanya el territori i els recursos. A més, depreda sobre larves de peixos, amfibis o fins i tot petits ocells. Desplaça les nostres espècies sense donar-los oportunitat.

Quin tipus d'accions duu a terme el COFIB per controlar aquestes espècies?

La nostra feina és al terreny: control i contenció. Feim servir paranys específics segons l'espècie: dispositius per a tortugues, paranys per a ossos rentadors i campanyes de parany per a serps. Tot sota la direcció de la Conselleria. També feim feina en prevenció, encara que no és la nostra competència directa. La prevenció és clau: si continuen entrant noves espècies, la tasca de control mai no serà suficient. S’ha de tancar l'aixeta, no només recollir allò que ja ha arribat.

Quines zones naturals estan més amenaçades per aquestes espècies invasores?

Les més sensibles són aquelles que tenen una alta biodiversitat o on hi ha presència d'espècies endèmiques. Per exemple, els gorgs on habita el ferreret, un amfibi únic al món que només viu en alguns d’aquests gorgs de la Serra de Tramuntana. Si hi entra una serp o un os rentador, l'amenaça és molt greu. Així i tot, cal actuar amb una visió global, entenent per on es mouen aquestes espècies i en quina superfície són presents, no n'hi ha prou amb actuar només en punts concrets.

Què passa amb les espècies invasores vegetals?

És un camp una mica menys treballat, però també és important. Algunes de les més problemàtiques són l'atzavara americana (les pites) o el carpobrotus, conegut com ungla de moix. La seva detecció és molt més difícil que la d'un animal, perquè solen créixer en jardins, rotondes, carreteres. Moltes vegades ningú s'adona que aquesta planta és un problema. El control és complex i poc visible, però també essencial.

És realista pensar en erradicar aquestes espècies completament?

Depèn. Algunes espècies sí que s'han erradicat: la cotorra grisa, el coatí, fins i tot la vespa asiàtica. Però d’altres són més difícils per la seva biologia, distribució o nombre. En aquests casos, feim feina en el control poblacional, que significa mantenir les poblacions en nivells baixos perquè les nostres espècies puguin sobreviure. L'erradicació total no sempre és possible, però sí que se’n pot reduir l'impacte si ho controlam bé.