Posidònia, el gran bosc invisible que protegeix el litoral balear

Com vas començar a implicar-te professionalment en la conservació de la posidònia?

Duc més de vint anys fent feina a l'Administració pública, primer amb el projecte Atles Posidònia, que va ser pioner al Mediterrani en la cartografia d’aquestes praderies marines. Després vaig començar a implicar-me en el tema dels camps de boies ecològiques, per evitar que les embarcacions fondegin sobre la posidònia en zones amb molta pressió nàutica. Amb el temps, vaig contribuir a crear el Servei de Vigilància de la Posidònia, que va néixer a Formentera entre el 2012 i el 2013 i s'ha estès a totes les illes. La meva implicació és professional, però també personal: sent una connexió especial amb la mar. Quan busseig entre la posidònia, em sent com a casa.

Com funciona exactament el servei de vigilància?

El servei no només està format per les 19 embarcacions que vigilen els fondejos cada dia. És un sistema més ampli que inclou una central d'informació on es pot telefonar per consultar si és possible fondejar en una zona o denunciar fondejos sobre posidònia. També coordinam operatius amb la Guàrdia Civil i amb els agents de medi ambient, que són els únics que poden sancionar. El nostre enfocament és preventiu: informam, ajudam a fondejar correctament i feim tasques de sensibilització a la mar. A més, amb l’ITS i l’AETIB desenvolupam l'Atles Posidònia, que permet localitzar amb precisió les praderies. Gràcies a aquesta cartografia s'han creat aplicacions molt útils, especialment per a les grans eslores, que han reduït de manera notable el seu impacte.

Encara hi ha qui creu que la posidònia és una alga. Per què és tan especial i quin paper compleix?

La posidònia no és una alga, sinó una planta que, com els dofins, va ser terrestre i va tornar a la mar. Són praderies marines —"seagrass" en termes internacionals— que per la seva extensió i biodiversitat, anomenam deim boscos o jungles submarines. A Balears ocupa prop de 650 km², gairebé tant com les pinedes, i forma ecosistemes submergits en minicipis com Alcúdia, Pollença o Palma, invisibles però fonamentals. Els seus beneficis són múltiples: produeix oxigen, essencial per a la vida marina i també per a nosaltres; acull centenars d'espècies, la qual cosa repercuteix fins i tot en la pesca local; millora la qualitat de l'aigua actuant com a filtre natural; i genera arena: prop del 80 % de la qual veim a Es Trenc prové de la seva microfauna. A més, protegeix la costa davant l'erosió i capta grans quantitats de carboni. Forma esculls calcaris que funcionen com una potent infraestructura natural davant del canvi climàtic: capta fins a quinze vegades més CO₂ que un bosc tropical.

Com l'afecta el canvi climàtic i per què és tan preocupant en aquest context?

El Mediterrani és un mar tancat, amb poca renovació d'aigües. Per això s'està escalfant més ràpid que els oceans, i això preocupa molt la comunitat científica. La posidònia comença a estressar-se a partir dels 28 o 29 graus, i als 31 graus ja no germina. En aquest escenari, no només perdríem biodiversitat, sinó també protecció costanera. Sense posidònia, desapareix l’arena, retrocedeix la costa i es perd un dels principals atractius turístics de les Balears. A més, els seus esculls naturals esmorteeixen la força de les tempestes i redueixen l'energia de les onades. Així que la posidònia no només pateix el canvi climàtic: és una de les nostres millors eines per mitigar-lo.

Té conseqüències també per a l'economia i el turisme?

Sí, i molt directes. En llocs on s'ha perdut, com Bodrum (Turquia) o Tarragona, l'aigua s’ha tornat tèrbola, la pesca ha disminuït i l'erosió costanera ha empitjorat. A Cala Millor, per exemple, duim a terme un projecte anomenat LIFE Adapt Cala Millor, juntament amb els hotelers de la zona. Ells mateixos estan preocupats perquè veuen com desapareix l’arena. Van calcular el cost de reposar-la i és altíssim. Per això deim que la posidònia és part esencial del sistema dunar. La seva desaparició afectaria milers de llocs de feina i també el model turístic.

Quin és l'estat actual de les praderies a Balears?

Afortunadament, a les Balears l'estat és relativament bo. No tenim grans infraestructures industrials ni pressions tan fortes com en altres zones del Mediterrani. L'impacte principal ve de les àncores i d’alguns emissaris. Així i tot, gràcies al decret de protecció, a l'esforç del Servei de Vigilància, a la feina de la societat civil i a la conscienciació general de la ciutadania, estam aconseguint resultats positius. De fet, crec que les Balears estan esdevenint un referent en conservació marina dins del Mediterrani.

Quines zones estan més amenaçades o requereixen una especial atenció?

Hi ha punts crítics. Les anomenades badies somes, com Portocolom, són zones tancades amb una alta sensibilitat ecològica. A Eivissa, Talamanca i Port Roig tenen una pressió nàutica enorme, i encara falta instal·lar camps de boies. I a la Badia de Palma, davant la Catedral, l'impacte dels emissaris i les grans embarcacions, incloent-hi portaavions i creuers, és molt alt. Aquesta zona necessita mesures urgents de regeneració.

Quines mesures han demostrat ser més efectives fins ara?

Tres elements han estat clau. En primer lloc, la cartografia i les eines digitals desenvolupades amb fons de l’ITS i altres programes, com els Next Generation. Han estat essencials per millorar les pràctiques de fondeig, sobretot en les grans eslores. En segon lloc, el decret de protecció de la posidònia, que és el més avançat del Mediterrani. Finalment, la implicació de la societat civil: des de centres educatius fins a clubs de busseig. Tenim, per exemple, l'Aula de la Mar al Portitxol, un centre educatiu sobre posidònia. També hem creat la Xarxa Posidònia, una xarxa de centres de busseig voluntaris que fan un seguiment de l'estat de les praderies. Tot això forma part d'un operatiu molt ampli i potent.

Què queda per fer?

Molt. S’han de reduir els abocaments a la mar, millorar la gestió dels emissaris, continuar instal·lant camps de boies en zones sensibles i, sobretot, consolidar una estructura estable de coordinació entre administracions. Necessitam una vigilància litoral marina ben organitzada, i això requereix voluntat política i recursos. A més, moltes embarcacions que fondegen aquí venen d'altres països com França o Croàcia. Per això és important harmonitzar la legislació a escala mediterrània, perquè tota la posidònia es protegeixi igual, no només la de les Illes Balears.

Has participat en xarxes internacionals sobre conservació marina. Quin paper juguen?

És fonamental. El 2019, juntament amb un col·lega de l'Oficina Francesa de Biodiversitat, vàrem fundar la Mediterranean Posidonia Network. Vàrem començar essent dues persones en una reunió a Atenes i avui som més de 250 membres de 15 països. Compartim experiències entre tècnics, científics, institucions i empreses. Fa poc vam participar a una trobada a Tunísia, que té prop del 40 % de la posidònia del Mediterrani, treballant amb països com Líbia, Algèria o Egipte. S'ha creat una xarxa molt potent que ens permet aprendre els uns dels altres, però també mostrar el que feim a les Balears, que és molt i, en molts aspectes, pioner.