“Restaurar molins és preservar la memòria, la identitat i el paisatge”

Com et vas iniciar en el món del patrimoni històric industrial?

Som llicenciada en Història i va ser durant els darrers anys de la carrera quan vaig tenir el meu primer contacte amb el patrimoni industrial, investigant la indústria tèxtil del sud de Mallorca. Poc després vaig entrar al Consell de Mallorca, i el 1999 ja coordinava el catàleg dels molins de vent d'extracció d'aigua. Des de llavors, la meva trajectòria ha estat completament vinculada a la conservació d'aquest patrimoni.

Com ha evolucionat l'enfocament de conservació al llarg dels anys?

Al principi només s'intervenia en la maquinària dels molins, sense tocar l'arquitectura. Però ens vam adonar que això no era sostenible. De què servia restaurar la maquinària si la torre presentava esquerdes estructurals o estava en mal estat? Des de 2004 abordam les restauracions de manera integral: arquitectura, maquinària i entorn. Avui el programa inclou molins de vent, de sang i hidràulics.

Quina importància té la formació en aquest tipus d'intervencions?

És clau. Duim a terme cursos d'especialització sobre arquitectura tradicional, patologies de la fusta, restauració del ferro o conservació de metalls. La formació contínua ens permet intervenir amb el màxim rigor. A més, treballam en estreta col·laboració amb artesans: obrers, fusters, ferrers. Sense ells, res no seria possible.

Com es classifica el patrimoni industrial i quin paper tenen els molins en ell?

Preferesc parlar de patrimoni històric industrial, perquè abasta tant béns preindustrials com industrials. Segons la llei balear, inclou tot allò vinculat al passat tecnològic, productiu i energètic. Els molins encaixen perfectament: els de vent i aigua pertanyen a l'etapa preindustrial; els moguts per carbó o electricitat, a la industrial. En tots dos casos, són testimonis de com les comunitats s'han adaptat al territori.

Quins tipus de molins trobem a Mallorca?

A Mallorca hi trobam tres grans tipus de molins segons la font d'energia. Hi ha els molins de vent, que poden ser fariners, utilitzats per moldre gra, o d'extracció d'aigua. També existeixen els molins hidràulics, que funcionen gràcies a torrents o fonts naturals, tot i el mite que a l'illa no hi ha rius. Finalment, trobem els molins de sang, que es movien amb tracció animal i servien per moldre gra o fins i tot triturar pebre bord, com el típic tap de cortí.

Quants estan catalogats actualment?

Hem identificat uns 2.500 molins de vent d'extracció d'aigua, concentrats sobretot a Palma, Campos, Sa Pobla, Muro i Ses Salines. Quant a molins fariners de vent, n’hi ha catalogats 622 en tota l'illa. Dels hidràulics estimam que encara es conserven al voltant d'un centenar, tot i que no tots estan documentats oficialment. Els de sang són els més difícils de localitzar, ja que sovint es troben integrats en edificacions privades.

Quin és el seu estat de conservació?

En línies generals, bastant deficient. Molts molins estan abandonats, d’altres s'han reconvertit en habitatges, especialment els de torre que es troben en zones urbanes. En el cas dels d'extracció d'aigua, solen estar aïllats al camp i no poden utilitzar-se com a habitatge, per la qual cosa el seu estat és més delicat.

Encara hi ha molins en funcionament?

Sí, tot i que són casos puntuals. Alguns pagesos continuen utilitzant molins de vent d'extracció d'aigua, sobretot en llocs on no tenen accés fàcil a altres fonts hídriques. També hi ha molins de sang que podrien funcionar si el propietari disposa d'un animal de tir, com una mula o un ase. Però en general, l'ús actiu és molt limitat.

Quin paper ha jugat l'Impost de Turisme Sostenible en aquesta tasca de conservació?

Gràcies a aquest finançament, hem pogut tirar endavant projectes que no haurien estat possibles d'una altra manera. Comptem amb dues línies d'actuació: en una aportam personal tècnic i en una altra subvencionam econòmicament els propietaris perquè facin restauracions sota criteris molt estrictes. Sense aquest suport, una part important del patrimoni estaria realment en risc.

Per què és tan important utilitzar materials tradicionals?

Perquè els molins formen part de l'arquitectura tradicional, construïda amb materials de l'entorn: pedra, fusta, ferro… Restaurar-los amb altres materials suposa desvirtuar-los. A més, aquesta pràctica és sostenible i fomenta l'economia local. Jo represent a Balears en els plans nacionals de patrimoni industrial i d'arquitectura tradicional, on es defensen precisament aquests criteris.

Existeix una ruta visitable de molins restaurats?

Sí, la vàrem crear gràcies a un projecte europeu. Encara que el programa va finalitzar, vàrem decidir mantenir la ruta activa. Actualment inclou 11 molins restaurats pel nostre equip, seleccionats pel seu valor, accessibilitat i estat de conservació. Hi ha molins de vent fariners, d'extracció d'aigua i un de sang especialitzat a moldre pebre bord.

Quin futur imagines per a aquest patrimoni?

Depèn de diversos factors. D'una banda, és imprescindible que continuïn existint ajudes públiques. Però també necessitam que els propietaris s'impliquin. Restaurar un molí no pot veure's com una càrrega, sinó com una inversió en identitat i valor cultural. Així i tot, som optimista: hi ha cada vegada més consciència de la seva importància.

Quin missatge final t'agradaria compartir?

Que el patrimoni no és només passat, és també present i futur. Cada molí, cada element tradicional, tanca una història que ens connecta amb les nostres arrels. Restaurar-los és un acte de respecte cap als qui els van construir i una oportunitat per transmetre valors a les generacions que venen. El patrimoni és identitat, coneixement i oportunitat.