Redissenyar la ciutat per sobreviure a la calor extrema

L’impacte del canvi climàtic en entorns urbans ja no és una hipòtesi: és una realitat mesurable. En les darreres dècades, la temperatura mitjana a l’arxipèlag balear ha augmentat 0,3 °C per dècada, i es preveu que entre 2040 i 2100 la freqüència d’onades de calor es multipliqui. Aquest fenomen s’agreuja en zones urbanes, on l’anomenat “efecte illa de calor” pot elevar les temperatures locals fins a 5 °C per damunt de la mitjana regional.

Davant aquest escenari, s’ha posat en marxa un programa que combina recerca científica, intervenció urbana i participació ciutadana. La primera fase consisteix a mapar les zones més vulnerables mitjançant imatges satel·litàries i mesuraments tèrmics, i creuar-les amb indicadors socials i de salut. Aquesta cartografia servirà per prioritzar actuacions en espais públics que requereixen una transformació urgent: places, parcs, carrers i entorns escolars.

El disseny de cada intervenció es durà a terme en col·laboració amb els ajuntaments i amb la participació directa del veïnat, que podrà contribuir a definir com han de ser aquests nous espais adaptats: més vegetació, zones d’ombra, paviments permeables, punts d’aigua, àrees de descans. La previsió és executar fins a 12 projectes pilot amb una inversió estimada de 2,6 milions d’euros, i elaborar una guia per replicar el model en el futur.

L’objectiu final és clar: crear una xarxa de refugis climàtics urbans que puguin oferir alleujament tèrmic en episodis extrems, especialment a les persones més vulnerables. Més enllà del confort immediat, aquesta transformació pretén reduir la demanda de climatització, millorar la qualitat de l’aire i recuperar l’espai públic com a lloc habitable i saludable en un context de crisi climàtica.